Guerres confederades d'IrlandaGuerres de les Tres Nacions |
---|
Irlanda durant les guerres confederades |
Tipus | guerra |
---|
Data | octubre de 1641-abril de 1653 |
---|
Lloc | Irlanda |
---|
Estat | Irlanda |
---|
Resultat | Conquesta d'Irlanda pels parlamentaris anglesos, derrota de l'aliança dels Reialistes i victòria sobre el poder catòlic irlandès |
---|
|
|
|
Consell Suprem Confederat, Owen Roe O'Neill (a Ulster), Thomas Preston (a Leinster), Garret Barry (a Munster), John Burke (a Connacht) |
Murrough O'Brien (1644–47), Michael Jones (1647–49), Oliver Cromwell (1649–50), Henry Ireton (Maig 1650–Nov 1651), Charles Fleetwood (Nov 1651–Abr 1653), Robert Monro (Covenanter escocès en suport del Parlament,1642–48) | James Butler (1641–Des 1650), Ulick Burke (Des 1650–Abr 1653), George Munro (Covenanter escocès en suport del Reialistes 1648–50) |
|
|
60.000 (incloses guerrilles), però no més de 20.000 en un sol exèrcit |
~10,000 (abans de 1649), ~30,000 del Nou Exèrcit Model (després de 1649) | variable |
|
|
Uns 25.000 en batalla i uns 200.000 civils morts per la fam o malalties ~12,000 deportats a les Índies Occidentals (el 1660)[1] |
8.000 soldats del Nou Exèrcit Model morts, milers de convenanters escocesos |
|
Total morts: 200.000–620.000 |
Les Guerres confederades d'Irlanda, sovint anomenada també la guerra dels onze anys (que deriva de la frase irlandesa Cogadh na hAon-déag mBliana), van tenir lloc a Irlanda entre 1641 i 1653. Irlanda va ser el teatre de les Guerres de les Tres Nacions, una sèrie de guerres civils entre els regnes d'Irlanda, Anglaterra i Escòcia (totes governades per Carles I d'Anglaterra) que també van incloure la guerra civil anglesa i la guerra civil d'Escòcia.[2] Essencialment el conflicte va provocar la revolta dels nadius catòlics contra els colons britànics protestants i els seus defensors d'Anglaterra i Escòcia.
- ↑ Mícheál Ó Siochrú/RTÉ ONE, Cromwell in Ireland Part 2. Broadcast 16/9/2008.
- ↑ «Confederate Wars» (en anglès).